La vida al taller

Estic preparant una exposició individual. Aquesta és diferent de les altres. Ara, després dels meus trasllats, canvis de feina, la maternitat i havent aparcat les hores de taller... ara, em proposen de fer una altra exposició. 

Jo he canviat. El taller també. I tinc moltes ganes d'observar-lo des d'aquesta nova mirada, de posar en comú el meu discurs plàstic amb totes les seves vessants.

Des del moment en què vaig obrir la porta del taller —com qui observa atentament des de platea l'obertura del teló— vaig trobar-me amb un espai que contenia obres amagades i molts records en forma d'objectes poètics (de vegades cal deixar reposar els plats per  descobrir-ne tots els sabors). Així és com va aparèixer al meu davant una olla plena d'emocions, idees i projectes. Vaig començar a degustar-la, a saborejar-la minuciosament ingredient per ingredient i aleshores vaig entendre que l'evolució del taller és una representació de la vida mateixa, alhora que l'espai també té vida pròpia, ja que es construeix a partir de les experiències i la materialització dels pensaments d'aquell qui l'ocupa.

Dins el taller l'artista estima l'art, s'hi baralla, s'hi projecta, el respecta, hi juga, s'inspira, crea.

Aquesta exposició serà una salutació al taller, una reflexió sobre moments viscuts, una mostra de la meva manera d'entendre la vida a través de l'art, amb l'art, en l'art i per l'art.

Mariona Esteba, novembre de 2016